Aquest 13 de desembre estem cridades a votar en les consultes sobre la independencia de Catalunya més de 700.000 persones, des del poble més petit –Sant Jaume de Frontanyà al Berguedà-, fins al més poblat d’aquesta actual onada de consultes, Sant Cugat del Vallès, al Vallès Occidental. Es tracta, en un gest radicalment democràtic , de la participació en una votació autoconvocada, autoorganitzada i autofinançada pel poble català.
La primera consulta va ser a Arenys de Munt el passat 13 de setembre i, des d’aquell moment, hem situat en el centre del debat polític tant la qüestió de la llibertat democrática d’expressió, que tenim com a poble, com la qüestió de l’exercici del dret d’autodeterminació, dret que, cal recordar-ho, ja havia aprovat de manera teòrica el Parlament de Catalunya en més d’una resolució al llarg dels darrers anys.
La consulta d’Arenys de Munt ha tingut un gran valor polític, però a més ha tingut l’efecte d’augmentar l’autoestima de tot un poble, ha enfortit la consciència del dret que tenim de decidir sobre el nostre futur i ha provocat una necessària i important clarificació de posicions entre els partits polítics, corporacions locals, institucions i entitats de tota mena, que han hagut de prendre posició i assumir compromisos a favor o en contra del dret de decidir, del dret d’autodeterminació.
Des d’Arenys de Munt, cada dia s’ha afegit més gent a treballar per l’èxit de les consultes següents –les d’aquest 13 de desembre i les que vindran- cada dia ha crescut la intenció de votar: personalitats reconegudes de totes les àrees de la vida pública, veïns i veïnes comerciants, treballadors, catalans i catalanes de tota la vida i catalanes i catalans d’adscripció recent, homes i dones grans i nois i noies que acaben de fer 16 anys han anunciat la seva adhesió i han fet pública la seva il·lusió de participar en una dia tan important per al nostre país; perquè, certament, l’exercici de la llibertat i el poder de decidir crea molta il·lusió, perquè no estem davant d’una consulta qualsevol, d’un referèndum sense cap importància: aquest 13 de desembre se’ns farà una de les preguntes més carregades de futur que se li pot plantejar a un ciutadà o ciutadana: «Està d’acord que el seu país –en el nostre cas una part de la nostra nació, Catalunya,- esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social integrat en la Unió Europea?» Tan important com el sentit de la resposta és la voluntat de participació i la presa en consideració de la pregunta. És una pregunta que tenim el dret legítim de fer-nos i el dret legítim de contestar amb una participació gran i significativa. És, ho repetim, una qüestió de radicalitat democràtica que alhora, en ser una consulta prohibida per l’actual Constitució Espanyola, posa de relleu l’escassa qualitat democràtica de l’ ordre constitucional de l’Estat Espanyol.
Aquest 13 de desembre, per contra, proposem una votació sobre la independència de Catalunya en la qual participi i es senti còmode tothom, des dels catalans de tota la vida fins els nous catalans empadronats als diferents pobles que viuen entre nosaltres, ja siguin argentins, filipins, equatorians, senegalesos, marroquins, pakistanesos, xinesos o de qualsevol part del món. Comptem amb tots i totes i amb ells, per damunt de la tradicional ceguesa i urnes vetades que ens i els imposa l’Estat Espanyol.
Aquest 13 de desembre serà un dia històric per a Catalunya i tots els Països Catalans; anem tots i totes a votar, sense por, en un exercici de dignitat de país, de recuperació de la consciència de nació. El futur depèn exclusivament de nosaltres.
