La consulta sobre la independència de Catalunya del passat dia 13 de desembre va ser un èxit, un èxit rotund, cal que es digui ben alt, perquè n’hi ha que volen emmascarar-ho.
Aquesta consulta no es pot comparar amb cap elecció perquè no té el mateix objectiu, decidir qui governarà, ni els mateixos recursos.
S’imaginen tota la maquinària de l’Estat, de la Generalitat i de tots els partits polítics treballant per a la consulta? S’imaginen que haguéssim tingut espais gratuïts als mitjans de comunicació, que haguéssim pagat publicitat a la televisió i a la ràdio, que haguéssim tingut un autocar, ple de periodistes, disposat a seguir-nos per tot el país i a explicar tots els actes que hem fet?
Doncs això és el que passa en unes eleccions i, amb tot això, de vegades no aconsegueixen arribar al 40% de participació.
En canvi, les entitats locals organitzadores de les consultes sense cap recurs econòmic ni institucional, només amb la seva feina voluntària han aconseguit gairebé un 30 per cent de participació.
A més, el fet que els partidaris del no no hagin anat a votar, com ho demostra el fet que el 95% dels vots hagin estat favorables a la independència, és la prova que en una consulta vinculant els límits de participació haurien estat més alts, ja que els partidaris del no també haurien votat.
El ressò internacional ha estat extraordinari. Una trentena d’observadors internacionals vinguts de diferents indrets del món han acreditat la validesa i la transparència de la consulta. Daniel Turp, vicepresident del Partit Quebequès i catedràtic de dret constitucional va lloar el reglament utilitzat per la seva transparència i eficàcia. Va dir que aquesta consulta no només és un cas únic al món, sinó que servirà d’exemple a altres països que com Catalunya volen exercir el dret d’autodeterminació.
El camí de la independència està obert, la consulta n’és una prova, prova que continua els propers dies 28 de febrer i 25 d’abril. El poble de Catalunya ha demostrat que és capaç d’organitzar-se i que està decidit a aconseguir la seva llibertat, per primer cop es palpa que la independència no és un somni.
