Un altre 8 de març i, com cada any, commemorem el dia de la dona treballadora, fem declaracions i més declaracions. Tots els partits polítics a Catalunya i arreu redacten els seus manifestos i fan manifestacions, es fan conferències i xerrades i actes de sensibilització i ens sembla que amb tot això fem els que s’espera que féssim, però els assassinats i les injustícies envers les dones continuen.

Els sous de les dones continuen sent més minsos que els dels homes, per la mateixa feina cobren menys. A una bona part d’Àfrica i d’Àsia i també a bona part d’Europa les dones musulmanes continuen sent discriminades,  amagades, tapades i vexades perquè són dones.I el més greu de vagades això ho fan i ho permeten altres dones.

Per tant, a veure si entre tots i totes, això ho hem de fer homes i dones plegats, pensem de quina manera podem canviar la situació i fem alguna cosa més del que fem ara. Cal una ferma decisió dels polítics i de la ciutadania per canviar, cal el ferm convenciment que el canvi és possible. Cal que el dia 8 de març sigui una veritable commemoració i no el que és ara el reconeixement de la impotència per millorar la vida de les dones.