Des que fa dues setmana es va anunciar la presentació, al Parlament de Catalunya, de la Iniciativa Popular per a la celebració d’un referèndum sobre la independència, moltes persones s’han començat a mobilitzar per organitzar la recollida de signatures.
Aquesta recollida implicarà milers de voluntaris i voluntàries que hauran de treballar força i de pressa per aconseguir les 220.000 signatures necessàries en el termini marcat per la Llei de consultes.
Ha estat precisament aquesta Llei de consultes, aprovada recentment al Parlament de Catalunya, la que ha permès que aquesta iniciativa tirés endavant, la qual cosa permet o permetrà afirmar que aquesta Llei és positiva si no fos perquè en darrer termini, com tothom sap, haurà de ser el Govern de Madrid qui doni el vist i plau a la celebració del referèndum sobre la independència de Catalunya i sabem que Madrid dirà no.
És cert, com diuen alguns o pot ser-ho, que aquesta IP posi en conflicte el Govern espanyol i el govern català això si abans el Govern català, que serà un altre no el que hi ha ara perquè les signatures no es podran presentar fins després de les properes eleccions, decideix acceptar les signatures i demanar al govern espanyol que li deixi convocar el referèndum.
El que sobta de tot plegat és que segons la Llei de consultes (que depèn de l’Estatut i esperem que aquest article no sigui uns dels retallats) qualsevol iniciativa de consulta popular, i també la del referèndum sobre la independència, pot ser presentada per diverses vies, una és la petició formal per part del 3% de la població de Catalunya, que és la via que es farà servir en aquest cas, per això fan falta les 220.000 signatures. Però hi ha una altra via que és presentar la IP per la majoria
absoluta de parlamentaris.
¿Em pregunto com és que aquest grup de parlamentaris, que van fer possible amb el seu vot que el Parlament acceptés la IP, no van presentar-la ells mateixos i així haurien estalviat aquesta feina tan feixuga de recollir signatures als milers de voluntaris i voluntàries.
És possible que hi hagi algun impediment legal o no legal que desconec i que no els ho permeti fer, si és així ho haurien d’explicar perquè si no ho fan costa d’entendre. D’altra banda, havent-se manifestat ja pel dret d’autodeterminació gairebé 600.000 persones, com s’explica que els nostres parlamentaris no s’hagin implicar, directament, en aquest procés, recollint el sentir d’una part important de la població que s’ha mostrat clarament partidària de la celebració del referèndum.
