No hi ha terme mig ni posicions intermèdies, la sentència del Tribunal Constitucional i les declaracions posteriors del govern espanyol sobre aquesta sentència deixen tancat i barrat el camí de l’autonomia. Per a Zapatero i el seus ministres, Carme Chacón inclosa, la sentència ha tancat els traspassos de competències, la situació del català i el finançamen
Els partits catalans que acceptin l’espoli fiscal i pidolar a Madrid com a mètode per aconseguir recursos, els que acceptin el cessament dels traspassos de competències, els que acceptin que el català sigui una llengua de segona i que es qüestioni que sigui la llengua vehicular de l’ensenyament a les escoles catalanes poden estar contents.
Per contra si algú considera que els catalans i catalanes tenim dret a rebre el mateix que reben altres ciutadans espanyols, per cert, amb els nostres recursos, si algú creu que la llengua catalana ha de tenir la mateixa dignitat que la llengua espanyola i si també creu que el català ha de poder sobreviure uns quants anys més, no li queda altre remei que abandonar la via autonomista i iniciar el camí de la independència.
L’encaix dins d’aquesta Espanya no és possible si no és sota les seves normes i les seves imposicions, el federalisme s’ha convertit en un somni de babaus catalans, els espanyols van abandonar-lo abans de saber que era i, des del segle XIX, que en senten parlar com aquell que sent ploure i es pregunten per a què deu servir això del federalisme si a ells ja els va bé amb l’Espanya radial .
Autonomistes, doncs, sentiu-vos orgullosos heu aconseguit el màxim que Espanya us pot concedir amb un estatut fet amb el millor i més ben disposats dels governs, podeu continuar pidolant 100 anys més i aconseguireu el que ara teniu. Unionistes estigueu satisfets podreu continuar oferint a Espanya la vostra feina, les vostres idees i els vostres diners perquè continuïn vivint millor que vosaltres, no patiu encara que sigueu més pobres sempre tindreu la satisfacció de poder dir que us heu sacrificat perquè Espanya visqui millor.
A tots els altres, a tots els que aspirem a viure millor, amb uns serveis socials dignes, amb una llengua respectada i sense haver de demanar perdó per res ni haver de demanar els diners que abans hem avançat, no ens queda altra solució que posar-nos a treballar, plegats, per aconseguir com més aviat millor deixar de formar part d’aquesta Espanya, uniforme, radial, centralista, excloent, en definitiva d’aquesta Espanya constitucional.
