Crec que els socialistes catalans s’han equivocat forçant aquesta capçalera de la manifestació que no s’acaba d’entendre com serà, meitat bandera catalana meitat lema.

Aquesta picabaralla s’ha escampat més enllà de les estrictes parets d’Òmnium, primer per la descarada pressió del Govern català i del Partit Socialista, feta a través dels mitjans de comunicació, després perquè el comunicat que l’Entitat va enviar a tost els socis i sòcies, després de la reunió de dijous, entre les diverses entitats i partits, traspuava que alguna cosa havia passat. I, precisament, el que havia passat és que s’havia trencat la unitat que tant demanaven els socialistes, perquè abans tots estaven d’acord amb el lema proposat des de feia temps ara, en canvi, estan dividits uns defensen aquesta capçalera híbrida i els altres el lema inicial.

El més important és que aquesta manifestació sigui un èxit i que hi vagi molta gent, per a alguns ha de ser un clam en contra de la sentència, per a altres, entre els quals em compto, un clam per la independència perquè no ens han deixat cap altre camí. El fet que hi hagi sentència, aquesta o qualsevol altra, demostra que el poble de Catalunya no pot decidir res sense demanar permís a Espanya.

Però més important encara que la manifestació, que ho és molt, és l’endemà d’aquesta manifestació i em temo que l’endemà tot continuarà igual si coses tan trivials com un lema han acaparat l’actualitat informativa de la setmana i si el partit dels socialistes, que es el partit del President de la Generalitat, no se sent còmode ni considera prou unitari el lema: Som una nació, nosaltres decidim ja que és precisament això el que hauran de defensar davant dels seus companys de partit espanyols i davant del Govern Zapatero.

Avui que s’han conegut més detalls de la sentència, sembla que la interpretació d’alguns articles serà pitjor dels que s’esperava, ja que es qüestionen temes tan importants i assumits per Catalunya com és l’ensenyament en català, això significaria un greu retrocés respecte de l’Estatut de l’any 1979.

Fem entre tots i totes que aquesta manifestació sigui recordada com una de les més grans de la historia del nostre poble perquè Som una nació i decidim nosaltres, tot i que molts ja fa temps que ens hem decidit per la independència.